Furtadora d'ànimes paret de catalunya

Tebitens. Paret de Catalunya

En las rutas del Voyager. Paret de Catalunya

Homo Tapiens. Paret de Catalunya

Via del Doc. Paret de Catalunya

 

Ressenya original

Recorregut

Esperó de l'oblit. Paret de Catalunya

Ressenya original i situació dins la paret

Ressenya actualitzada

Ressenyes Jordània. Wadi Rum

Guia Pràctica Wadi Rum, Jordània:

Com arribar-hi?

Per arribar al Wadi Rum tenim dues opcions, podem volar a Amman o a Aqaba. La primera opció és més econòmica en el vol, però ens deixa a unes quatre hores de taxi (90JD cada viatge aprox). En la segona opció tot i que el vol normalment és una mica més car, ens estalviarem el taxi ja que hi podem arribar amb autobús públic o amb un curt trajecte de taxi 1h per uns 30JD. A part en l'aeroport d'Aqaba no acostumen a cobrar el visat que són 40JD. Anem per on anem, haurem de pagar l'entrada al Parc Wadi Rum (5 JD), el transport ens deixarà directament al poble on estàn els allotjaments que és el lloc que s'utilitza com a Camp Base.

On dormir?

En el poble del Wadi Rum hi han nombroses opcions d'allotjament, aquests acostumen a incloure en el preu dormir, sopar i esmorzar. A part alguns t'inclouen te, berenar i aigua embotellada. Val la pena portar sac i esterilla per als allotjaments ja que en alguns dorms directament sobre les alfombres i la majoria no inclouen llençols. A part en les nits que passem en el desert les pernoctes són en bivac sobre la sorra i també cal portar sac i esterilla. Nosaltres us recomenem l'allotjament de l'Atayek desert_guide@yahoo.com

Tot i que els allotjaments ens inclouen sopar i esmorzar en el poble hi han nombroses tendes on podrem comprar menjar tant barretes per a les vies com algún plat per a dinar.

Tipus de roca i escalada.

Podem trobar gran quantitat de vies i graus, és un molt bon lloc tant per a escaladors sense gaire grau i per a experts amb més nivell però en els dos casos cal tenir en compte que les vies són d'aventura, a equipar i amb aproximacions i baixdes llargues i complicades.

La roca que trobarem és arenisca, normalment la més clara és més tova i com més fosca és va augmentant la seva duresa. La majoria de vies van per franques fisures que es poden equipar al gust però en els trams de placa és més exposat i és fàcil que s'ens trenqui algún canto. Com que la roca és molt abrasiva les tirades acostumen a ser curtes ja que ràpidament el roçament de les cordes ens limita la movilitat. Després de dies de pluja és recomanable no escalar vies de placa ja que la roca queda humoida i es trenca molt fàcilment.

Material

Totes les vies s'escalen amb corda doble de 60m, per al Wadi Rum cal tenir en compte que la roca és molt abrasiva i que gasta molt les cordes, per aquest motiu és recomenable portar alguna corda de recanvi.

En la majoria de vies trobarem molt poc material fixe a les tirades i en moltes tampóc a les reunions. Moltes de les assegurances fixes que hi ha són ponts de roca, motiu per al qual és recomenable portar cintes desplegables i molts anells per a assegurar-nos i per a abandonar en cas de necessitat. En les vies de fisura agraïrem els guants per a empotrar tot i que no són imprescindibles.

Per a totes les vies en que no està indicat el material, és recomenable portar dos jocs de totems del negre al taronja, camalots 3 i 4 i un joc de fisurers. Encara que no ho utilitzem tot agraïrem poder assegurar-nos sense estar pendent de si ens quedaràn numeros per més endavant.

Època

La característica d'aquesta zona és la calor, per això cal anar-hi en els mesos més freds de l'any, de novembre a març. En aquestes èpoques escalarem còmodament a l'ombra amb pantaló llarg i una jaqueta i al sol amb màniga curta. A les nits la temperatura baixa i cal portar abric ja que les cases estàn molt mal aillades i les nits al desert són fredes.

Mapa General amb la situació de les vies

Vies:

Aquesta és una petita selecció d'algunes vies que varem escalar nosaltres, algunes d'elles són grans clàssiques imprescindibles i d'altres autèntiques desconegudes. Normalment els visitants escalen les vies més conegudes però val la pena aventurar-se a fer-ne alguna de les que surten al llibre i que no hi ha cap referència, ja que amb sort podem trobar agradables sorpreses. En aquest article les vies més desconegudes estàn ben detallades però les més comercials estàn incompletes, es pot trobar facilment la informació que falta per internet.

A: 55steeps to the hell.

Per arribar a aquesta via sortim caminant del poble per la carretera en direcció Aqaba, al cap d'uns 2 kms a l'esquerra entra una vall que al final es bifurca en dos. En la part dreta de la vall hi ha un petit campament bedoui. Agafem el ramal dret que és més curt i sortim de la sorra del desert per entre grans blocs anar remuntant, fins quasi al final d'aquesta. La via va per la dreta per una gran paret fosca amb dos dièdres molt marcats a la part alta. 1H 30min

La vía comença per un dièdre molt marcat característic i després fa dos llargs poc definits. Els tres primers llargs tenen molta sorra degut a les poques repeticions. A partir d'aquí la sorra desepareix i gaudirem de 4 espectaculars llargs en fisura, molt verticals, sobre bona roca i semiequipats amb parabolts. És una via amb poca exposició on trobarem nombroses assegurances intemitges i les reunions equipades a més a més escalarem en un racó molt solitàri i poc visitat. El descens és rapelant per la mateixa vía.

linea de la via

Ressenya

B: Black Magic

De l'entrada del poble sortim cap a les petites runes que hi ha al peu del Jebel Rum i d'es d'allà seguim el torrent sec que puja en direcció nord per en poca estona enfilar-nos cap al vesant Est fins a peu de via. 20Min

Es tracta d'unes de les víes més repetides de la zona per la seva bona roca i el grau assequible. Va seguint el sistema més lògic i sencill del vessant dret de l'agulla, per acabar amb uns magnífics llargs de dièdre. Descens en ràpel per la via fins a R4 on hi arribem caminant per una vira. D'allà rapelem des de l'arbre que queda més a la dreta cap al Nord, per agafar unes vires cap a una canal per on baixarem desgrimpant. Cal seguir les fites.

Ressenya

C: Insh allah factor

De l'entrada del poble sortim cap a les petites runes que hi ha al peu del Jebel Rum i pujem directament direcció oest fins al peu de paret, on haurem de fer unes grimpades de màxim III, fins arribar a una repisa amb dos químics on comença la via.

Via imprescindible i de visita obligada. Té tres parts molt diferenciades. Els primers 6 llargs segueixen una marcada fisura amb graus mantinguts i reunions equipades. Per al llarg de 6c s'han de portar fisurers petits. Després del 6é llarg comencem unes llargues travesies cap a la dreta per després de pujar-nos per terreny indefinit arribar al peu d'una gran xemeneia. Els dos úñtims llargs els fem per dintre d'aquesta xemeneia gegant fins a sortir a un forat amb un arbre ja a la part superior.

Descens: Des del punt oc acaba la via surt una gran cova (l'Ull d'Alah) cap al sud que s'ha de creuar per l'interior fins a trobar un primer ràpel. Des d'auesta instal·lació s'han de fer 8 ràpels de 30m (no empalmar-los, les cordes s'enganxen), l'últim val al pena fer-lo en diagonal cap a l'oest (cap a dintre de la muntanya). Arribem a un gran torrent que creua tot el Jebel Rum. Hem de seguir aquest cap a l'oest per unes vires aerees fins arribar a un pito, en aquest punt podem creuar a l'altre banda i hem de seguir pujant el següent torrent fins a poder tornar a creuar. D'allà per una canal cap a l'est anar direcció cap a una petita carena. Un cop dalt de la carena baixem cap al sud per una canal i fem dos `rapels a baix de tot, de 30 i 40m respectivament. Des d'aquest punt ja baixem caminant. Unes dues hores de descens.

Ressenya

D: Integral Insh Allah - raid mit the camel

Des del primer dia que vam arribar ens va cridar molt l'atenció un gran dièdre/sostre situat a la dreta de la via Insh allah. Buscant informació no vam trobar res de res i ningú en tenia informació, així que varem decidir anar-hi igualement i provar sort. Finalment vam trobar un pitó en una de les fisures així que en desconeixem la primera ascensió. La vía són 5 llargs que comuniquen la part inferior de la Insh allah amb la veïna raid mit the camel. Val molt la pena la convinació i ens ha semblat una integral molt recomenable.

Aproximació igual que la insh allah. En el quart llarg de la vía quan trobem un pont de roca ens hem de desviar a la dreta per un sistema evident fins a dalt d'una petita agulla. Des d'aquesta pujem per una fisura del 4 que surt una mica a la dreta i en el següent llarg per un marcat dièdre fina a montar reunió sota el gran sostre. (hi van deixar-hi un pito) Superem el sostre i ens fiquem dintre de la fisura per muntar reunió. El següent llarg és una mica claustrofòbic però molt curiós ja que puges per l'interior d'un forat fins a sortir a l'exterior. Des d'allà per terreny fàcil arribem a la

Raid mit the camel per a fer els llarg superiors (força equipats) Rapelem per la via fins a on comuniquen amb la Rock fascination (via de parabolts) per on acabem de baixar.

Ressenya

E: Wisdom pilar

Des del poble ens situem a sota el vessant Est del Jebel Rum i ens dirigim direcció sud per un camí molt ben marcat que seguirem durant 10 minuts fins que ens situem a sota mateix del pilar. Un cop allà i seguint les fites arribarem a peu de paret, cal fer dos tirades de III/IV per arribar a peu de via. La via ressegueix el marcat esperó visible des del poble per un sistema de fisures molt lògic. Finalment la via acaba amb un llarg de placa equipat que ens farà apretar de valent 6b. Aquesta també és una de les grans clàssiques de la zona i malgrat no hi hagi en aquest article la ressenya la trobarem facilment per les xarxes.

Descens. Primer a través de dos lloms acabem d'arribar al punt més alt. Un cop allà, direcció nord anirem trobant fites que ens van indicant el camí, cal fer dos ràpels fins a un jardí a l'interior d'un torrent. Sortim per l'única sortida possible seguint fites fins a una canal, al final d'aquesta hi ha un petit rapel de 3m. Continuem per fites. Tornem a trobar 2 rapels curts equipats i un llarg de 50m (Al tanto amb el roçament) que ens deixen a una canal molt estreta la anem seguint fins que veiem una possible sortida a ma dreta (A partir d'aquí la baixada és comuna amb Insh Allah Factor). Pugem per la canal fins a dalt d'una carena per baixar direcció sud per una canal que finalitza amb dos ràpels de 30m i 40m respectivament. 2H de descens

F: Lion hearth

Sortim del poble cap al desert i uns 20 min més tard podem girar cap al vessant Est. En aquest punt hi ha un gran arbre i després un petit campament bedoui. Des d'aqui és visible la via al fons d'una canal cap a l'oest. Pujem cap a la canal i hem de superar amb un pas de IV un bloc empotrat, seguim la canal amb alguna grimpadeta fins a peu de via. 1h

La vía és una successió de fisures perfectes que es protegeixen al gust amb les reunions equipades però sense assegurances intermitges. És ideal per a un dia trànquil per gaudir de l'escalada en fisura amb poca aproximació i una escalada ràpida. El descens es fa per la mateixa vía, també hi ha una línea de ràpels just per l'esquerra que ens poden anar bé en cas de trobar-hi altres cordades.

Ressenya

G: Corner Line

Des del poble caminant ens dirigim cap al nord est, fins arribar a la segona vall més marcada. Per aquesta comencem a pujar per ràpidament desviar-nos per una subvall que surt a l'esquerra. Amb alguna grimpada superem la primera part i després ens dirigim amb tendència a l'esquerra per situar-nos a la base del gran dièdre que baixa del vessant oest de la punkl tower 1h 15min

Aquesta vía ens va regalar una gran sorpresa, ja que hi anavem sense cap informació i ens va semblar una de les vies més bones de les que vam fer. La part inicial és menys definida i la roca no és molt bona però a la que agafem el gran dièdre groguenc del cinqué llarg fins a dalt de tot és espectacular. També és una vía exigent i un pel exposada en algun punt, la retirada no és gens fàcil.

Un cop a dalt de la Punkl tower baixem per un torrent direcció oest. Cal fer algún ràpel fins a arribar a una gran canal per on seguirem baixant rapelant. Cal parar molta atenció a la baixada i intentar fer passar les cordes per el costat dret de la canal, on hi trobarem instal·lacions. Nosaltres ens vam tirar per el mig de la canal i vam haver d'abandonar les cordes en un dels ràpels. Sort que anavem dues cordades i teniem dues cordes de més. El final dels ràpels ens deixen a peu de via.

Linea via

Ressenya

H, I: Beauty, Alan and his perverse frog

La Beauty és segurament la vía més famosa del Wady Rum. Vía de visita obligada però que s'ens pot fer curta, per això val la pena convinar-la amb la veïna Alan.

Per arribar a la paret cal sortir del poble cap a l'Est (Rakabat canyon). Ens situem al final de dos torrents que s'ajunten en la part final. En el desert hi ha un petit camp bedoui. Agafem el canal de la dreta i anem seguint fites ja que el cami no segueis exactament la part baixa d'aquest. Va superant els ressalts per la dreta o per l'esquerra. Arribarem a un punt amb una triple bifurcació després de baixar una mica. A ma dreta aniriem a la guerra santa, a davant queda tancada per una gran canal xemeneia, hem de seguir a l'esquerra (nord). Una mica més endavant cal pujar per una rampa de roca a sota d'un desplom que ens porta a peu de via. En aquest article no hi han les ressenyes d'aquestes dues vies però es tracta de dues vies de 5 llargs de grau assequible. La beauty sobre lògiques fisures i la Alan buscant el cami més fàcil per les plaques a l'esquerra de la beauty.

Les dues vies es baixan rapelant per la Beauty. Un cop a peu de via tornem a la canal i acabem de seguir-la direcció nord. Allà hi trobarem un ràpel de 30m que ens deixa a una altre canal que separa el massís d'Est a Oest. La seguim cap a l'oest fins a arribar de nou al poble.

J: Jolly jocker

La via és visible des del poble. Per arribar a peu de via agafem el casmí més lògic fins a peu de paret 20/30 min. Comença per una petita agulla enganxada a la paret amb alguna grimpada fàcil als primers metres.

La vía supera l'espectacular cara oest del Nasranni N buscant el camí més sencill en tot moment. És una via molt llarga però amb llargs trams sense grans dificultats. Cal destacar la travessia del llarg 9. Finalemt els 3 llargs de dalt de tot ens posaràn a prova en l'escalada sobre roca sorrenca i de dubtosa fiabilitat. En conjunt és un itineràri molt recomenable tot i que en trams és una escalada exposada i de molt difícil retirada.

Per baixar cal arribar dalt del cim i dirigir-nos cap al sud-oest. Anirem a buscar el punt on finalitza la via Hickers Road. Una mica a l'oest i marcat amb una fita hi ha el primer rapel. Amb tres rapels de uns 50m arribarema una gran terrassa que cal baixar cap al sud est seguint fites fins a un nou sistema de 4 rapels que ens situen al fons d'una canal. Baixem per aquesta canal fins que queda tallada i cap a la dreta cal pujar una grimpada de III cap a dalt d'una agulla on hi ha un rapel d'uns 40m. Al final d'aquest agafem unes vires cap a la dreta per fer un últim rapel de 45m. Aquesta baixada és entretinguda i complicada.

Linea via

Ressenya

K: Atayek Route

Aquesta ruta està situada al monolit que es veu al mig del desert des del poble del Wadi rum. Podem anar-hi caminant 1h 30min o en 10 min de cotxe que ens deixa just a peu de via. Els primers metres són una mica indefinits però des de peu de via són visibles els primers ponts de roca i s'identifica facilment la fisura del segón llarg.

La vía és una espectacular escalada exterior sobre ponts de roca i formes de sorra. Nosaltres no la vam poder acabar ja que quan ens faltaven els dos últims llargs s'ens va possar a ploure, però fins a aquell punt ens va sembla una de les vies imprescindibles si anem comòdes escalant sisé grau. La vía no té expansions però està força equupada amb ponts de roca als llargs i a les reunions.

Ressenya

P: Guerra Santa

Aquesta es tracte de la vía comercial de Jordània, ben equipada i grau molt amable. És la que tothom coneix i la que tothom repeteix. A diferència de les altres vies està totalment equipada i amb un joc de cintes exprés ens serà suficient per a repetir-la. A més a més la via és repelable. Malgrat tot això, és una escalada recomenable, on tot i estar completament equipad, en algún tram les assegurances allunyen.

Per a arribar a peu de via el més recomenable és anar-hi amb cotxe que ens deixa a 5min de l'inici. Val la pena fer el retorn per el Rakabat canyon per on en una hora llarga retornem directament al poble.

Linea via

Q: Vies curtes

Al costat del peu de via de la Insh allah hi ha un segit de vies curtes que ens permeten escalar si tenim només mig dia o com a primer contacte amb la zona. En la foto surten ressenyades tres d'aquestes vies però n'hi ha moltes més i tenim diferentes opcions sense gaire aproximació ni compromís.

Ressenyes

Barrah canyon

Dintre de les zones d'escalada és de visita obligada el Barrah Canyon. Per arribar-hi cal anar-hi amb cotxe. (dues hores). Normalment els mateixos allotjaments ja t'ofereixen la possiblitat de passar algún dia en aquesta zona fent bivac al desert. Ells s'encarreguen del menjar i de portar-te i recollir-te però cal dur esterilla i sac.

En aquesta zona les vies, majoritariament, són curtes. Per aquest motiu és factible fer-ne dues o més cada dia. En aquest article en surten 4 però hi ha moltes més possiblitats.

L: Star of abu judaiah

Magnífica via que ressegueix tot un sistema de fissures de totes les mides. El grau màxim és un pas a bloc de 6c al segón llarg, que es pot fer en A0. Exceptuant aquest pas l'escalada és molt agrïda i es protegeix al gust ja que en tot moment tenim fissures on col·locar peces. L'últim llarg tot i ser el més fàcil de grau és exposat ja que creua tota una placa sense possiblitat d'assegurar-se. El descens és repelant per la mateixa via.

Ressenya

M: Merlin's wand

La vía més repetida del Barrah canyon. Aquesta vía recorre una marcada fissura de 4 llargs. La roca és molt bona i es tracte d'una escalada atlètica sobre bones preses ja que en tot moment trobem molts cantos fora de la fissura. És molt provable que coincidim amb altres cordades.

N: Les rumeurs de la pluie

Aquest gran dièdre és una altre bona opció per a escalar al Barrah canyon. Aquesta via és menys frecuentada que les dues anteriors i podrem gaudir amb més trranquilitat de l'escalada. Es baixa rapelant per la mateixa via.

Ressenaya de Les rumeurs de la pluie (esquerra) i de la Merlin's (dreta)

O: Neige dans le desert

Aquesta última via és només per a si tenim ganes d'escalar alguna ruta amb més compromís i exposada. No és una via gaire repetida i per tant la qualitat de la roca és pitjor, a més a més gairabé no trobem material fix en tota la ruta i hem d'escalar una placa de sisé grau difícil de protegir. Si tenim ganes de fer alguna via diferent de les clàssiques del Barrah pot ser una bona opció.

Línea de la via

Ressenya